9 de nov de 20232 min.
Existeix una classificació que els ortodoncistes de totes les clíniques dentals utilitzem per diferenciar les maloclusions dentals. Una és la classificació d'Angle, que es basa en la relació anteroposterior de les dents superiors i inferiors.
Les dents han d'encaixar d'una forma molt concreta, tant a la part del davant com a la posterior, abraçant els superiors als inferiors per tenir una mossegada funcional i estable. Quan això no passa, ho anomenem maloclusió dental.
Existeixen tres classes de cúspide segons Angle; I, II, III.
La classe I és l'oclusió que es considera normal en sentit antero-posterior. Les dents encaixen com una cremallera i permet una mossegada funcional i estable.
La classe I dental és la que es considera normal. Les dents superiors abracen les inferiors, tant les posteriors com les inferiors, aconseguint una mossegada funcional i estable.
Algunes vegades pot acompanyar-se amb altres maloclusions com la sobremossegada augmentada, la mossegada oberta o la mossegada creuada, així com l'apinyament o els diastemes." Això fa que s'hagi d'abordar amb un tractament d'ortodòncia.
La classe II és una mossegada en què les dents superiors tanquen per davant dels inferiors. Pot ser deguda a factors genètics o a mals hàbits com llepar-se el dit, respirar per la boca o una deglució atípica.
Sol ser conseqüència d'una manca de desenvolupament de la mandíbula, encara que també pot ser degut a un augment del creixement del maxil·lar superior o a una combinació de tots dos.
La conseqüència d'una classe II és una mossegada inestable, que sol combinar-se amb un ressalt augmentat (els incisius superiors sobresurten cap endavant, augmentant el risc de fractura) o amb un augment de la sobremossegada (les dents superiors abracen massa les inferiors, augmentant el risc de desgasts i problemes a l'articulació temporomandibular).
En el tractament de la classe II és molt important el control d'hàbits, especialment en els nens, per tenir una estabilitat dels resultats obtinguts amb el tractament d'ortodòncia.
A la classe III les dents superiors mosseguen per darrere de les inferiors. Pot ser degut a un creixement més gran de la mandíbula en relació amb el maxil·lar superior o que el maxil·lar superior no ha crescut prou. Sol tenir un component genètic.
La mossegada de classe III és una forma de mossegar inestable, que pot acompanyar-se amb mossegada oberta, ressalti invertit o mossegada creuada. Pot desencadenar bruxisme i problemes d'articulació temporomandibular, així com un triturar mal dels aliments i un empitjorament de l'estètica facial.